No, en aquesta fira no hi seré
No,
no posaré cap dimoni dins l'església per defensar un estat laic,
ni
una vaca reivindicativa i indignada plena de missatges,
ni
faré prediccions sobre la caiguda d'un rei, ni tampoc expressaré
l'alienació existent,
no hi
haurà cap drac somrient que defensi el dret a la llengua i
l'educació, tampoc posaré una peça recordant el Guernica de Pablo
Picasso, artista compromès i avantguardista, per expressar que estar
a l'avantguarda és preocupar-se de les persones abans que de les
coses i trencar amb el sistema capitalista.
a
la fira de Pollença no hi seré.
Fa uns anys...
Fa uns anys, mentre els que gaudien de certs privilegis es barallaven per ser artistes i tenir una vida fàcil, els artesans gaudíem de la tranquil·litat ja que ningú volia el nostre espai que era fruit d'anys d'esforç i dedicació.
Però el fet que es comencessin a concedir cartes d'artesà als que demostraven la seva feina feta manualment i els anys dedicats, va fer que per una banda els veritables artesans ens sentíssim reforçats i d'altra els auto denominats artistes es sentissin en perill de quedar exclosos.
Però el fet que es comencessin a concedir cartes d'artesà als que demostraven la seva feina feta manualment i els anys dedicats, va fer que per una banda els veritables artesans ens sentíssim reforçats i d'altra els auto denominats artistes es sentissin en perill de quedar exclosos.
Aquí va començar una campanya per intentar acabar amb l'artesania dins de la fira i canviar-la per una altra cosa que no els exclogués. Amb una bona excusa com el disseny es va començar a treure els llocs de venda del claustre, mentre s'anava eliminant a molts artesans. Era quan governava Unió Mallorquina quan alguns intentaren convèncer al regidor, llavors Michel, perquè donés per liquidada la fira d'artesania i li posés un altre nom però el batle, Joan Rull, es va negar.
Posteriorment des de l'Ajuntament ja governat pel Partit Popular, com per art de màgia va convertir la comissió de la fira en una associació d'artesans. La creació va ser dirigida en tot moment des de l'Ajuntament per Miguel Llobeta, regidor de Serveis Socials, fires i mercats, qui va triar a dit al president i vicepresident de l'associació, Lluis Magraner i Jaume Cortès, cap dels dos són artesans, es va fer a la seva mida des de l'ajuntament i amb el beneplàcit del Batle Tomeu Cifre.
D'un model d'estatuts ja existents es van fer unes modificacions que amb només fer una ullada es veia clarament una intenció de crear qualsevol cosa menys una associació d'artesans, si el desig era el de formar una associació de dissenyadors i empresaris, per què no començar per aquí i deixar d'utilitzar el nom de l'artesania per beneficiar altres sectors?
Una cosa és la Fira si és d'artesania o de qualsevol altra cosa i la seva respectiva comissió i una altra una associació d'artesans. La primera es pot fer de mil maneres i hi haurà multitud d'opinions, totes elles respectables, al cap i a la fi és una cosa de tots que es fa amb els diners de tots, per això no estaria de més promoure la participació ciutadana en tots els aspectes, també en la presa de decisions. I una altra cosa és una associació d'artesans que hauria d'estar formada per aquests.
En les reunions que vaig poder assistir, vaig expressar el meu desacord en algunes qüestions, es menyspreava a molta gent que no era present, però també a la present amb aires de superioritat, molt classisme i prepotència I tot just érem quatre persones les que teníem la carta d'artesà, La meva postura era la d'ajudar l'artesà com a persona estigui en l'estat que estigui, en actiu, en atur, malalt etc. i a la seva activitat. Aquesta opinió xocava amb els que defensaven posar en el mateix sac d'una associació d'artesans a tots els empresaris i especialment a dissenyadors.
També vaig proposar que es devia obrir un procés de participació ciutadana però tots van expressar la seva negativa especialment desde l'ajuntament.
Però pel que sembla el que menys preocupa és l'artesania i els artesans, sembla sempre haver-hi una continuïtat en el passat amb aquest "vedat privat" de què tant es parla i que afecta tant al present com el futur de l'artesania.
Per això vaig deixar de participar a la Fira de Pollença, fent públic els meus motius a Ràdio Pollença. Pensava un cop deixés de governar el Partit Popular a l'Ajuntament de Pollença es devia de fer una denúncia formal i per escrit i intentar lluitar perquè els artesans recuperin el que és seu.
Hi ha uns interessos ben diferents als de l'artesania i els artesans, resulta que els molts que s'han aprofitat dels diners de les subvencions no són artesans, s'utilitza la carta d'artesà per vendre de tot menys artesania pròpia i els que realment han fet artesania no han rebut cap tipus d'ajuda. Avui en dia es fa negoci amb tot allò que envolta les fires a costa dels artesans. En fires i festes s'han gastat gran quantitat de diners cal fer una auditoria per saber quins diners i on han anat a parar. A més l'Ajuntament actual ha de fer públics els comptes de l'actual gestió.
No, en aquesta fira no hi seré
No, no posaré cap dimoni dins l'església per defensar un estat laic, ni una vaca reivindicativa i indignada plena de missatges, ni faré prediccions sobre la caiguda d'un rei, ni tampoc expressaré l'alienació existent, no hi haurà cap drac somrient que defensi el dret a la llengua i l'educació, tampoc posaré una peça recordant el Guernica de Pablo Picasso, artista compromès i avantguardista, per expressar que estar a l'avantguarda és preocupar-se de les persones abans que de les coses i trencar amb el sistema capitalista.
Fins que això no canviï, fins que no es facin passes per aquest camí, a la fira no hi seré.
